El projecte neix d'una mirada del meu interior cap a l'exterior. Aquests tríptics fotogràfics són el resultat d'aquesta mirada, plasmada de forma física.
L'acte poètic de fotografiar el vel invisible, la màgia que s'amaga de la mirada que no sent. Paisatges de textures, de mons infinits, de joc, d'exploració, de bellesa, de cruesa, d'intimitats. D'ecos en el silenci.
Una exploració visual dels monstres que habiten dins nostre, transitant entre la bellesa, el misteri i l’obscuritat.
A través de la cianotípia, allò inquietant es transforma en formes inesperades entre el caos i l’equilibri.
Escenes en la natura, sense pretencions. Sobrietat, cap distracció.
Quatre notes i una música...i després: SILENCI
A “Petro Cosmos” una galàxia i un nanòmetre (nm) de roca formen part de l'univers de la mateixa manera. Tot és relatiu. La relativitat és una relació entre extrems que sembla que no s'hagin de tocar mai.
Per entendre i apropar-nos a aquest treball és important tenir en compte que el punt de vista de l'observador ho és tot, ja que si observem a través del microscopi podrem veure que existeix una relació de patrons visuals entre formacions geològiques, que també pot ser una la relació visual entre el sol i els planetes i les galàxies.
